Sòcrates hagué de defensar-se davant un tribunal de l'acusació d'impietat i de corrupció de joves, procés
que acabà amb la condemna a pena de mort. Així nasqué l'Apologia de Sòcrates de Plató que uns consideren una fidel
transcripció de mots de Sòcrates durant aquell procés i altres una recreació imaginària i artística. Un cop empresonat,
Sòcrates tingué la possibilitat de fugir, ajudat per uns amics i deixebles, i evitar la condemna. En el diàleg Critó,
Plató refà aquest episodi i presenta un Sòcrates coherent amb les seves conviccions i invariable en la seva decisió
d'afrontar la mort dictaminada per les lleis de la ciutat.
